“Des de petita, i ja de gran amb les meves filles, sempre m’ha agradat jugar al “Veig, veig…” Buscava les coses que començaven per una lletra, coses que eren d’un color determinat… fins i tot examinava les formes que em suggerien els núvols i que s’anaven transformant davant dels meus ulls en unes altres coses fins a desaparèixer.

Però he descobert que a molta gent també li agrada jugar al “Veig,veig…”, sobre tot davant d’una obra abstracta, i vaig veure que les persones que tenia més a prop veien coses molt diferents en les meves pintures... És per això que us proposo aquesta petita entremaliadura”.
.